Últims programes “Amb veus d’altri”
Fer com amb les egües de Tirant lo Blanc
Fa temps que volia escriure sobre les egües de Tirant lo Blanc, però m’arriben, el mateix dia i pel mateix mitjà, dues notícies diferents, de tracte preferent, que m’agradaria contrastar perquè crec que així es poden entendre millor. És clar, ni aquesta coincidència...
La ingrata pàtria del doctor Joan Baptista Peset
Hi ha voltes en què les circumstàncies prevalen sobre els propòsits. Si fa unes setmanes contraveníem una de les regles que han presidit aquest Amb veus d’altri, i repetíem en poc temps la referència a un mateix autor i a una mateixa obra, l’excepcionalitat de la...
El Correllengua Agermanat o “L’exemple de la mata de jonc”
Com a regla general he procurat diversificar tant com m’ha estat possible les referències a obres i a autors. Però la il·lusionant convocatòria del Correllengua Agermanat ’26, una iniciativa de la generació més jove, preparada i activa en la lluita per la...
“Un poc de sol de mos amors llunyans”, o el dret a rectificar de Josep Carner
El qui tenim el privilegi de «viure literàriament» trobem molt de gust en l’intercanvi d’experiències, de provatures i de sensacions. Les paraules d’ànim, les crítiques o la simple mostra d’empatia d’un col·lega esdevenen sovint una necessitat per a qui pateix el mal...
“Rei per la gràcia de Deu” o de quina manera es fa un coit reial
(Nota prèvia: Alguns oients o lectors m’han manifestat les seues dificultats per a entendre els textos medievals. Crec que res no pot substituir la sonoritat de l’original, encara que la comprensió siga només parcial; tanmateix, només a manera d’ajuda, hem afegit al...
750 anys de moros i cristians I. Jaume I i Al-Azraq
L’any 2026 que encetem és el 750è després de les morts d’Al-Azraq i de Jaume I. Resulta cridaner però és cert que els dos enemics irreconciliables van morir el mateix any, el primer a Alcoi, al camp de batalla, al barranc que du aquest nom precisament, i el segon al...
Ausiàs March. Anatomia dels cors complexos
El passat dos de desembre vaig participar en «Clàssics a mà», un club de lectura organitzat per la llibreria Fan Set de València, que té com a objectiu fomentar la lectura dels clàssics que voldríem llegir i no llegim perquè precisament «clàssic» sembla, només,...
La dreta figura de Francesc de Vinatea
Si vostès van per València i passen per la plaça dita oficialment de l’Ajuntament, jo preferisc dir-li, com se li va dir en un temps d’esperança «del País Valencià» perquè aspiràvem i aspirem a una veritable autonomia i a una modernitat que l’immobilisme sobretot de...
De Madrid? Ni madur ni podrit. Tararit!
Escric aquesta nota quasi immediatament després que el molt poc honorable Mazón ha dimitit i mentre els agorers, endevins i analistes professionals fan travesses sobre les escasses alternatives successòries a la corona de la Generalitat. Però el fet cert és que dos...
I si només fos una paràbola?
No sé quants llibres he llegit de Stefan Zweig, de segur que un bon grapat però no m’acoste, ni de lluny, a abastar la seua extensa bibliografia. I com que la lectura de Zweig sempre garanteix estones plaents, una bona prosa, un estil ben treballat, una sòlida ...
I si fórem nosaltres, els descoberts?
Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda en què el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aquest començament tan conegut, escrit així, en català, no és cap vel·leitat...
Va com va, qui viatja
Abans de començar, no puc fer altra cosa que denunciar fermament la matança a Gaza perpetrada per Israel, i el silenci còmplice dels governs que callen. I dit això, comencem: És el temps de la tornada a la normalitat, als treballs i els dies, o potser valdria més dir...
Josafat i Fineta, la llibertat impossible
La primera volta que vaig anar a Girona, devia ser encara la darrera dècada del segle passat, no vaig poder contemplar les teulades de la ciutat des del lloc més privilegiat, que és el campanar de la catedral. Josep Pla les descriu d’una manera esplèndida: Els teulats...
Elogi dels Països Catalans
Volia escriure un elogi dels Països Catalans, no com a “unidad de destino en lo universal” tal com proclamava per a Espanya el fundador de la Falange Espanyola, sinó com al resultat d’un pacte històric entre tres països que es reconeixen lliurement el dret a...
Plaerdemavida i les altres mestres
Ara que ja han passat la Setmana Santa, la Pasqua i Sant Vicent, a més de la commemoració del 25 d’abril, la Diada Nacional del País Valencià, celebrada enguany amb una gran manifestació el passat dia 12 a Alacant, deixeu-me començar llegint un poema d’Estellés: He...
Sota sospita per manca de fe
Curiosament, un cadàver en la ficció, o millor encara un assassinat, és un dels esquers més atractius per a l’atenció del gran públic. Arribar a descobrir el nom de l’assassí i les circumstàncies en què ocorregué el crim és un joc difícilment renunciable per a molta...
Ara que venen Sant Vicent i Sant Jordi
De xiquet m’agradava escoltar els meus majors quan contaven miracles de Sant Vicent. Ho feien amb gràcia, amb una ironia mig crèdula i mig jocosa, però festiva sempre. Moltes voltes vaig sentir contar, per exemple, que anava el sant per València i va veure un obrer...
No poseu candeles al diable
A poc a poc, al llarg d’aquesta sèrie de notes, se’m van quedant temes pendents i carpetes mig obertes que hauria de reprendre i anar completant algun dia. Per exemple, moltes voltes parle de llengua i sobretot de la llengua medieval; de certs arcaismes que ixen als...
Amb lleugers tocs d’un grotesc espriuà, potser s’entendria millor la rovirada
“Feliç qui arriba a vell i no ha de penedir-se del seu passat”. La frase, no sé si l’ha dita ningú abans, m’ha despertat de matinada com un lladre que t’assalta, just l’endemà de la publicació dels resultats de l’anomenada Consulta del conseller Rovira sobre la...
De quan “anar als Orats” no era cosa de bojos, ni l’oradura d’elogiar els diners.
Hi ha una família, a la qual em vaig afegir ja fa molt de temps, que té una tradició ben inusual i sorprenent. Conten els membres d’aquesta família que allà pels anys cinquanta del segle passat passaven l’estiu en una caseta de les poques que hi havia llavors a la...
No era un captaire, sinó Ulisses
Fa uns dies vaig participar com a conductor en la primera sessió d’un club de lectura intitulat “Clàssics a mà”, que té lloc al Centre Octubre de València. La iniciativa naix d’una llibreria, situada als baixos d’aquest mateix edifici, i d’alguns amics de...
Un sentiment de poble en poble (contra l’enganyosa “llibertat”)
El proppassat dia 13 de gener vaig assistir a Pego a una reunió informativa, que no vull deixar de comentar, sobre la malanomenada Llei de Llibertat Educativa. Unes dues-centes persones omplien la sala. Tanta assistència confirma la preocupació que ha despertat la...
Recordant Enric Valor
El passat 13 de gener s’esqueia el 25è aniversari de la mort d’Enric Valor a qui dec molt en la meua formació d’escriptor. Podríem establir un triangle entre l’admirat gramàtic i narrador de Castalla, la revista Gorg i jo mateix. I encara podríem fer un quadat entre...
Nadal d’una altra manera
Confesse que en aquest darrer pòdcast de l’any he tingut molts dubtes a l’hora de triar el tema. En primer lloc hauria desitjat llegir un poema nadalenc però el sofriment dels nostres veïns afectats per la DANA, agreujat pel mal...
534 anys de Tirant lo Blanc i alguna aventura més de collita pròpia
El passat 20 de novembre es van complir 534 anys de la primera impressió de Tirant lo Blanc, una efemèride ben transcendent que cal commemorar. Per exemple, Mario Vargas Llosa ha insistit que la seua primera lectura del Tirant, els anys cinquanta del segle passat, el...
Dietaris: De Josep Pla a Jeroni Sòria
“8 de març.- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol —malgrat haver-s’hi...
Misteri d’Elx: “Cert és aquest gran misteri”
El passat dia 25 d’octubre vaig assistir a la representació del Misteri d’Elx, no és la primera volta que hi vaig i espere que no siga l’última. M’agrada molt, el Misteri, i m’emocione com el primer dia que hi vaig anar, fa molts anys, quan escolte les veus blanques...
Ausiàs March i Halloween, una festa abans de la festa
Inevitablement arribarà Tots Sants i, amb ell però des d’Amèrica, el Halloween, una festa participativa, un carnestoltes terrorífic que ha afectat d’alguna manera les nostres tradicions de record dels avantpassats als quals visitem, o visitàvem, allà on són enterrats,...
Maria Ibars, a l’ombra del Montgó
Enguany s’esdevé l’any Maria Ibars per acord de l’Acadèmia Valenciana de la llengua. I una volta més, uns quants ajuntaments, entre els quals destaca el de Dénia, i algunes entitats, a més de la nòmina creixent d’estudiosos, cantautors i lectors en general s’han...
Quan el doctor Roig (don Jaume) es divertia
, Volia escriure avui, reprenent el fil del pòdcast anterior, sobre el doctor Roig, don Jaume, com l’anomenava Joan Fuster en aquella carta que citava, i glossar alguna tirallonga de noves rimades en què el metge malparlava de les dones, seguint la tradició misògina...
Una carta amb humor: Fuster, Sanchis Guarner i el doctor Roig
" Llegir la correspondència privada d’altri és, en principi, una intromissió, perillosa i no sempre legítima, en la intimitat de les persones. Tanmateix hi ha escriptors que prenen consciència que les seues cartes van més enllà del destinatari...
El feminisme no és un valor literari. Dir, bé, la solitud sí. (i II)
Parlant del personatge del pastor Gaietà de la novel·la Solitud de Víctor Català, dèiem al pòdcast anterior que l’etiqueta d’ecologista, de feminista o de catòlic no contituïa en si mateixa cap valor literari. Però abans de tornar al pastor, convindria recordar com va...
El feminisme no és un valor literari. Dir, bé, la solitud sí. (I)
Diem que el feminisme, com el comunisme, l’homofòbia, l’homosexulitat o qualsevol altre component ideològic no constitueixen en si mateixos cap valor literari perquè la literatura és una altra cosa de ben diferent. Ras i curt, la literatura és sense entrar en detalls...
Tinc un desfici inclement, parlant d’amor (2)
Tinc una amic amb qui a voltes practiquem el joc d’incloure cites literàries en els missatges de WhatsApp que intercanviem. Ell és un home erudit i molt llegit i sé que li agrada aquesta partida de tennis literària en què la pilota té forma de frase escrita per alguna...
Falta d’imaginació o excés de mala bava
Tenia prevista una entrada diferent, però l’emissió per TV3 del programa 30 minuts intitulat “Esborrant la identitat”, dedicat a la brutalitat amb que l’extrema dreta, és a dir el Partit Popular i Vox, còmplices ambdós i igualment responsables, al meu parer, amb el...
Elogi de la generositat. Bernat Capó
El dia 14 de març és l’aniversari de la mort de Bernat Capó, ocorreguda l’any 2017. Qui estiga familiaritzat amb la vida literària de la Marina Alta, de segur que té en lloc destacat l’escriptor benisser, autor d’Espigolant pel rostoll morisc, Costumari valencià,...
Any Vicent Andrés Estellés
Ja fa unes quantes setmanes que vull dedicar aquest espai a la commemoració de l’Any Vicent Andrés Estellés, aprofitant que l’Ajuntament de Pego i l’Associació Cultural Atzaïla s’han adherit a la llarga llista de corporacions municipals i d’entitats culturals de tota...
Carnestoltes a Bearn i ací
És dissabte de carnestoltes a les cinc de la vesprada i fa un ventet fresquet, normal per a l’època, per fi, enguany; se senten músiques a la vora d’un escenari i passe per davant d’un bar on veig els primers disfressats. Comença la disbauxa i m’assalta el record de...
Un món del revés o la marcianada de don Marciano
No voldria perdre el temps, ni fer-los perdre a vostès ni un minut, amb el tema que origina aquesta nota. La premsa ha publicat que el coneixement del valencià puntuarà menys que el coneixement del letó, l’hongarès, el polonès i unes quantes llengües més, per a...
I si parlem d’amor? (I)
Quan algú em va dir fa molts anys que la immensa majoria de la literatura parla de la mort o de l’amor, em vaig quedar pensant un moment i de seguida li vaig donar la raó. Les passions humanes, tant les pors com els plaers essencials, són ben simples. I és precisament...
Plantem cara, de Joan Solà
Confesse que la meua biblioteca és un caos, ara mateix. Són circumstàncies subsanables de la vida, que no sempre és plàcida i ordenada. Tanmateix, amb una exactitud aproximada sé trobar els llibres que vull en aquell cafarnaüm rebolicat —i perdoneu-me la redundància—...
Eixa cosa que es diu “valencià”
És el dia dels Innocents, quan escric açò, i no puc saber quin dia ho podran vostès escoltar a Ràdio Pego per primera volta, a causa de les vacances nadalenques, però açò que comentaré no és cap innocentada —ja m’agradaria—: des d’ahir corre la notícia que el...
Arnau de Vilanova o l’art endevinatori
Segurament, per a la majoria de la gent, Arnau de Vilanova és un hospital. Passa això quan tenim una escola que ensenya la història sense ni tan sols preguntar, com fa l’omnipresent senyor Google, si pot usar la nostra localització, és a dir la nostra condició de...
Ho sap tothom i és profecia. Bon Nadal
Una veu autoritzada va gosar afirmar que la rosa, sense la literatura que li ha caigut damunt, no passaria de ser una col petita. Contra això, podríem afirmar que algun mèrit deu tenir la rosa per a merèixer l’atenció de poetes i no poetes. De la mateixa manera,...
El Nadal dels pobres
És un tòpic que la literatura actua com a termòmetre i com a ressò dels vaivens de la societat. Els poemes, les novel·les, el teatre i a voltes els assajos tendeixen a reflectir les maneres i els sentiments que es viuen al carrer. De fet, tot indica que és un peix que...
El poeta que salvà els mots
Darrerament i segurament per un bon talló de temps sentirem paraules amb el sentit trabucat, “il·legítim”, “colpista” colp d’estat”, etc. fruit de l’enrabiada retòrica d’uns grups polítics perfectament identificats. I la recomanació és clara: convé usar els mots...
La venjança de Dante
Diuen que la política és lletja. Però la política també pot ser un art, per exemple, segons va escriure Fuster, el de “convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home”. En sentit contrari, més perversament, més malèvolament,...
Qüestionar la universitat
Parlàvem en un programa anterior del perill que suposava desconfiar de la universitat com a dipositària legítima del coneixement humà. És clar que en aquella intervenció, vam comentar una veu que representava una opinió personal,...
“M’adrece a les ‘oientes’”
El conegut programa d’À Punt Podríem fer-ho millor té un llibre d’estil ben particular, si és que en té. De fet em crida l’atenció que una certa locutora, el nom de la qual no vull esbrinar, “s’adreça a les oientes”. Jo, quan ho he sentit per enèsima volta, dit...
Defensa del valencià. Joan Fuster
El mes d’octubre té la rara qualitat de marcar l’agenda literària i també la política. Tradicionalment comencem amb la festa del 9 d’Octubre i més tard els Premis Octubre, i de alhora o tot seguit ens adonem que ha començat el curs polític. Més encara enguany, en què...
Benvinguda. Memòries d’Adrià
Bon dia, encetem aquest espai “Amb veus d’altri” amb la voluntat de portar a l’opinió pública pegolina i en general a tota l’audiència de Ràdio Pego veus i opinions que a criteri de qui us parla tenen un cert interès. El protagonisme d’aquesta intervenció no serà, per...