Biografia
Tomàs Llopis i Guardiola, Beniarbeig (1954), es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat malgrat que darrerament ha sofert massa transformacions. Als nou anys va iniciar l’aventura d’estudiar a l’Institut de Batxillerat “Històriador Chabàs” de Dénia. D’aquesta etapa, a més d’agradables records íntims, destaca el mestratge de Pedro Benavides, un llavors jove professor de filosofia que en aquells anys seixanta es jugava el lloc de treball explicant a classe obres de Freud, Marx, Marcuse, Bertrand Russell, Sartre i altres proscrits del Règim. Segurament la revista Gorg i la lectura de Tirant lo Blanc en aquella etapa juvenil el van marcar per sempre.
Acabat el batxillerat, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Tomás Hernández, un altre professor influent, el va fer decantar per la literatura i Manuel Sanchis Guarner per la filologia. Tot i que va fer la llicenciatura en Francès i Italià, perquè encara no existia a València una llicenciatura en filologia catalana, dedicà tot el seu interès, fora dels plans oficials de la Universitat, cap a aquesta especialitat. Són els anys en què fa els primers contactes amb el Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma, futura Acció Cultural del País Valencià, i comença a treballar en l’activisme cultural que no ha abandonat mai.
Mort el dictador, i després d’exercir dos anys com a professor de francès al Col·legi Sant Bartomeu de Godella, en plena efervescència del blaverisme a València, participa en l’anomenat Pla Barceló per a l’ensenyament del valencià, en els cursos de l’ICE per a l’ensenyament de l’Idioma i les Campanyes Carles Salvador. A les segones oposicions de Llengua i Literatura Catalanes que es van convocar a Catalunya, va guanyar una plaça a l’Institut “Francesc Ribalta” de Solsona, on va trobar la normalitat sociolingüística que no existia a l’Horta de València.
Amb Núria Sendra, presentació a Beniarbeig de Les volves d’aquella neu (2019).
Dos anys més tard, es traslladà a l’Institut “Ramon Berenguer IV” d’Amposta i s’hi va estar set anys, comptant-hi un curs en què va anar en comissió de serveis a l’institut de Benissa, aleshores secció delegada d’Altea. D’aquells anys, en va viure quatre a Sant Carles de la Ràpita, on manté amistats i grans records. Tot i que anteriorment ja havia escrit alguns textos narratius inèdits encara, és a les terres del Montsià on comença a publicar articles d’opinió, primer en la premsa local: Ràpita i Ull al mabre a la Ràpita i El Poble de la Marina de Benissa, on Bernat Capó exerceix un padrinatge impagable. És també en aquesta etapa quan publica, en col·laboració amb Antoni Espí, Curs de narrativa (1988) i Curs de poesia (1989), dos tallers d’escriptura on els autors plantegen un mètode alternatiu per a l’ensenyament de la literatura. També publicà en solitari alguns articles al voltant d’aquestes publicacions. Malgrat que la seua activitat professional el feia viure lluny de la Marina Alta, sempre s’hi ha sentit lligat i va participar en la fundació de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i de L’Aiguadolç –revista de literatura, que de llavors ençà publica l’esmentat Institut— on ha realitzat tasques de coordinació de dossiers i de crítica i estudis literaris.
Parlament amb motiu del Premi “Tomàs Miquel Perelló” – Premis de la Tardor de Dénia (2017).
Des de 1989 viu a Pego, on ha estat professor de l’IES “Enric Valor” fins a la jubilació i on ha desenvolupat la major part de la seua activitat literària de creació. Ha publicat dos llibres de poesia Palau de cendra (2000, premi “25 d’abril Vila de Benissa”) i Sospirs de Babel (2006, finalista del Premi Joan Alcover – Ciutat de Palma, 2005) i va guanyar el Premi Joan Climent 2002 amb un recull de poemes. Encara dins l’àmbit de la poesia ha traduït, sol o en col·laboració amb Germain Droogenbroodt, textos d’autors com ara Monika Cämmerer, el mateix Droogenbroodt, Bei Dao, Reiner Kunze o Satish Gupta, entre d’altres, i ha publicat la traducció del poemari The fugitive moon, poemes de Satish Gupta (2001).
Com a prosista, va guanyar el Premi Iaraní del 1996 amb el conte “Músic pagat no fa bon so”, és autor de la rondalla El rei cec (2005), del relat Lluc (2006 / 2014), de les novel·les Les volves d’aquella neu (2008 / 2018) i Hi ha morts que pesen cent anys (Premi Andròmina, 2012).
Contra les aules (2016), per altra banda, és un repàs de la seua trajectòria discent i docent en un període que va entre el 1960 i 2014, any en què es va jubilar de la docència. També ha escrit un llibre d’història local, Llibre de la Banda: 75 anys de la Unió Musical de Beniarbeig (2001) en col·laboració amb David Trallero.
Amb el grup Melodemodomies, recitant l’Odissea.
Nomenament de Fill Adoptiu de Pego, amb l’alcalde Enrique Moll i la regidora de cultura Laura Castellà (2016).
A la pancarta d’Acció Cultural del País Valencià, 25 d’abril de 2015.
Guanyadors dels Premis Octubre 2012.
Al voltant de l’activitat docent, i a banda dels esmentats Curs de narrativa (1988) i Curs de poesia (1989), ha fet llibres de text amb Isidre Crespo i Antoni Espí: Excursos (1996) i Traços (2000); ha format part de l’equip d’Edicions Bromera per a l’elaboració dels llibres per a l’ESO i ha publicat treballs i articles sobre didàctica de la literatura.
Ha estat, a més, curador de l’edició dels llibres Vides planes, de Maria Ibars, Costumari valencià, de Bernat Capó, i Burrera comprimida, de Salvador Bolufer, i ha publicat estudis sobre les novel·les d’Enric Valor.
Ha estat inclòs en antologies com 9 narradors de la Marina (1990), Antologia poètica de la Marina Alta (1997), II Antologia literària de la Marina Alta (2001), Nous relats on line (2001), Poetes del sud (2004) i 10 anys del Premi Iaraní (2009).
Des de fa molts anys, també es dedica a fer recitals poètics amb acompanyament musical del guitarrista Miquel Pérez, amb qui forma part del grup de música i poesia Melodemodomies, que ha muntat fins ara els espectacles “Un cant a la Terra”, sobre poemes de Vicent Andrés Estellés, “Odissea”, sobre text homèric traduït per Joan Francesc Mira i “Cants d’amor i de mort”, amb una selecció de poemes d’Ausiàs March.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Amb la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià. 25 d’abril de 2016.