El mes d’octubre té la rara qualitat de marcar l’agenda literària i també la política.
Tradicionalment comencem amb la festa del 9 d’Octubre i més tard els Premis Octubre, i de alhora o tot seguit ens adonem que ha començat el curs polític. Més encara enguany, en què no només a Madrid hi un debat interessantíssim sobre una investidura o dues, amb salts mortals i exhibicions per a tots els gusts, sinó també perquè al País Valencià estrenem un govern que sembla que ha vingut a desfer tot el que ha fet o fins i tot allò que no ha gosat però hauria volgut fer l’anterior.
Així, quan em disposava a escriure aquestes ratlles em trobe la notícia que el govern del PPVOX de Carlos Mazón, a qui se li suposa la molta honorabilitat per raons del càrrec, ha modificat la Llei del Pluringüisme, ja tímidament autocensurada pel govern del Botànic a causa de la tutela judicial que patim, i ha decidit que els alumnes valencians de les comarques castellanoparlants no estaran obligats a estudiar en valencià assigantures troncals, és clar, argumenten, si poden estar exempts d’estudiar la llengua no té sentit que la facen servir per a aprendre amb ella. Estranya manera de protegir els drets dels alumnes castellanoparlants abonant-los a la ignorància d’una de les llengües oficials del país.
Però no vull perdre el temps, ni el meu ni el de vostès, discutint sobre el sexe dels àngels.
Apel·lant a la meua edat i a les hemeroteques, vull dir que la música d’aquesta cançó ja ve de lluny, és molt vella i sempre sona de la mateixa manera cacofònica. Joan Fuster, parlaré molt de Fuster en aquesta secció, va tractar el tema moltes voltes, per exemple a les Notes d’un desficiós, un seguit d’articles breus i plens d’ironia i de contundència a la revista Qué y donde que es publicava a València allà pels anys vuitanta del segle passat. En aquella publicació Fuster escrivia, a finals d’abril de 1981, una “Defensa del valencià”, que reproduiré en extracte, per allò que aquesta secció sempre donarà veu a “altri”. Canvieu els noms dels protagonistes i veureu com quaranta anys després d’aquella publicació, la ultradreta local continua anant a la seua, llegiré el text amb alguns aclariments que notareu pel to de veu:
La ultradreta local, que comença amb la UCD (cal recordar que de la desfeta d’aquella UCD ve gran part de l’actual Partit Popular), està molt preocupada per si—per exemple—els Cursos Carles Salvador (cursos que organitza Acció Cultural del País Valencià) ensenyen «gramàtica catalana». Un dels personatges més còmics de la maniobra és un senyor que es diu Manglano, sempre a punt de subratllar que nos quieren imponer una lengua extraña. Que això ho diga en una llengua precisament extraña, ell no té consciència. (el tal Manglano ha desaparegut però els hereus del seu mantra continuen repetint-lo). Els Manglanos locals (ara tenen un altre nom però són iguals que aquells) se’n foten del «valencià». I tots els altres «mandamassos» del partit (ara caldria dir “els partits, els dos inclosos) del Govern. No en citaré els noms perquè no en val la pena. Tots ells, teòricament, són uns grans defensors del «valencià». Del «valencià» enfront del català: no del valencià enfront del castellà.
¿Què ha fet pel valencià aquesta fauna grotesca? Ells tenen la paella pel mànec. Han avalat (i han gosat avalar alguns membres de l’actual consell) unes «normes ortogràfiques» irrisòries, però ni ells parlen ni menys escriuen en el valència que proclamen promoure. I a casa parlen en castellà, naturalment. […] Ja saben que defensar el «valencià» va contra els seus interessos. Fan la hipòcrita cerimònia de rasgarse las vestiduras davant qualsevol temptativa d’introduir el «valencià» en l’escola, (actualment pretenen traure’l de totes les escoles que puguen i es rasgan las vestiduras de vore que necessiten crear un conflicte per a aconseguir els seus objectius) i (segueix Fuster) fomenten unes ires idiotes contra la recuperació nacional del poble valencià. Saben cl que es fan, i tant! Volen suprimir-nos com a valencians. Això del «catalanisme» és una excusa.
Ja ho veuen vostès, ha plogut però la riuà no s’ha emportat les ànsies secessionistes o lingüicides d’aquesta gent. Continuen amb la mateixa matraca. I ara tenen el poder i poden fer molt de mal al valencià. Amb qualsevol excusa, però han vingut a fer mal. Ja sé que si algun partidari del PPVOX estava ara mateix escoltant Ràdio Pego segurament haurà canviat d’emissora i es perdrà la programació que ve a continuació, perquè un servidor no tornarà fins la setmana que ve.