És un tòpic que la literatura actua com a termòmetre i com a ressò dels vaivens de la societat. Els poemes, les novel·les, el teatre i a voltes els assajos tendeixen a reflectir les maneres i els sentiments que es viuen al carrer. De fet, tot indica que és un peix que es mossega la coa: la literatura alimenta els comportaments humans i els comportaments humans alimenten la literatura. Posaré un parell d’exemples i se m’entendrà de seguida. Don Quijote vol ser cavaller perquè s’ha emborratxat de llegir llibres de cavalleries, però abans de Don Quijote, en la realitat, els antics llibres de cavalleria “ensenyaven” als cavallers el codi de comportament cavalleresc i les gestes dels cavallers alimentaven les ficccions de les novel·les de cavalleries. Madame Bovary volgué tindre un amant —i això la portarà a la ruïna— perquè havia llegit que les heroïnes de les novel·les romàntiques que ella llegia tenien amants. De fet, l’època de la gran novel·la realista coincideix amb l’època en què  la institució del matrimoni, entès més com a un contracte per interessos que per amor, entra en crisi perquè el sentiment de l’amor es troba fora del matrimoni. Qui haja llegit Anna Karènina recordarà el dilema de la protagonista, que ha d’escollir entre el seu marit, l’Aleksei Karenin, i el comte Vronsky de qui s’ha enamorat perdudament. Moltes dones, segurament, en el món real han hagut d’escollir entre la convenció de seguir un marit a qui no amaven o un home amb el qual les uneix només, i és molt, un amor irreprimible.

Pense tot això mentre dubte que els tòpics siguen eterns. No sé si la literatura encara és prou termòmetre de la societat o si ja ha estat substituïda totalment o en part per altres mitjans com ara la televisió i les xarxes de comunicació que la cibernètica ens proporciona. Siga com siga, assistim en aquests dies previs al Nadal a un bombardeig ineludible de publicitat destinada a fer-nos sentir prou rics per a comprar el millor perfum, el millor cotxe o la millor peça de roba. De qualsevol de les maneres possibles som convidats a sentir-nos rics. I com que tots en volem o en voldríem ser, de rics, ben complaguts ens rasquem la butxaca i tractem de complaure els nostres capritxos i els dels nostres familiars estimats. Mentrestant, com que ens fem més capritxosos i més esplèndids, i ens sentim més rics, la publicitat insisteix a reforçar-nos en la nostra condició de protagonistes i de víctimes del consumisme impenitent.

Però la realitat és tossuda i no sempre podem pujar al carro del model social imperant. I posats a jugar amb les veus d’altri, pense en l’exemple del primer poeta proletari de la literatura catalana. Joan Salvat-Papasseit qui, fill d’un maquinista de navili que va morir en un accident laboral quan el futur poeta encara era infant, va haver de fer molts oficis per a guanyar-se la vida. En un dels seus poemes més coneguts, “Nocturn per a acordió”, ens conta quan treballava guardant fusta al moll de Barcelona. Us en llegiré un fragment:

Nocturn per a acordió

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
                           què és
                                    guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

M’agrada la contundència dels primers versos, sobretot; el contrast: “jo he guardat fusta al moll” “Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll”. dit d’una altra manera: jo he treballat en oficis que no vol ningú, i vosaltres, que podeu comprar-vos aquell perfum o aquell cotxe, no sabeu què és guardar fusta al moll i haver de protegirse del fred, de la pluja i de la nit sota les fustes més nobles, aquelles que potser decoraran les vostres cases burgeses, mentre vosaltres ignorareu les penúries dels qui no han tingut la vosta sort en la vida i només tenen un foc d’estelles per a escalfar-se.

Ara ve Nadal, i mentre en el nostre món privilegiat celebrarem la festa amb tot de llums i de taules ben parades, algú, en algun lloc, proper o llunyà, de la gran urbs de cristiandat haurà de conformar-se pal·liant pobrament el seu sofriment o alguna desgràcia.

Joan Salvat-Papasseit formava part d’aquest ampli grup de desafortunats de la vida, visqué pobre i malalt i va descriure el seu nadal en un poema del llibre L’irradiador del port i les gavines, publicat el 1921. 

Nadal

Sento el fred de la nit
                                     i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant
Sento el carro dels apis
                                        que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat

Els de casa            a la cuina
                                                prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna     que m’ apar lluna plena
i ells recullen les plomes
                                           i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
– i tan pobres com som-
                                          Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar -nos      arrencarà a plorar

És el Nadal en un pis fred i humit de la Barcelona de fa cent anys, el gall que aquella família pobra menjarà ben excepcionalment el dia de Nadal fa retornar una il·lusió efímera. Jesús, des del pessebre, ara més nen i més pobre que ningú, es farà visible a la casa dels qui són com ell, s’unirà a la festa i es posarà a plorar com fan els infants quan hi ha alguna cosa que no els agrada.

Salvat-Papasseit, també va ser un poeta vitalista, un poeta que ha cantat l’amor i la vida, la valentia i la lluita. Va morir jove en un pis del carrer de l’Argenteria, ben a prop de l’església de Santa Maria del Mar, però això són temes per a un altre dia. Avui he volgut recordar-me dels qui no ixen als anuncis de la tele. La setmana que ve parlarem d’un altre poeta que també va dir la seua sobre el Nadal i us faré una felicitació més festiva.