Tomàs Llopis
Tomàs Llopis i Guardiola, Beniarbeig (1954), es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat malgrat que darrerament ha sofert massa transformacions. Als nou anys va iniciar l’aventura d’estudiar a l’Institut de Batxillerat «Històriador Chabàs» de Dénia.
ALTRES INFORMACIONS
Vídeo de la presentació de Cremareu aquesta carta a l’Octubre CCC el dia 1 de febrer de 2024, amb la participació de Núria Cadenes, Antoni Furió i l’autor: https://tomasllopis.cat/questionar-la-universitat-video/https://youtu.be/lHNE4I-p6Fs
Comencem la segona temporada d’”Amb veus d’altri” coincidint amb l’inici de la programació de tardor de Ràdio Pego, on s’emeten inicialment aquestes col·laboracions. Gràcies, de nou, per la vostra atenció i esperem les veus que ací compartirem siguen del vostre interès.
Últimes obres
Últims programes “Amb veus d’altri”
Ausiàs March i Halloween, una festa abans de la festa
Inevitablement arribarà Tots Sants i, amb ell però des d’Amèrica, el Halloween, una festa participativa, un carnestoltes terrorífic que ha afectat d’alguna manera les nostres tradicions de record dels avantpassats als quals visitem, o visitàvem, allà on són enterrats,...
Maria Ibars, a l’ombra del Montgó
Enguany s’esdevé l’any Maria Ibars per acord de l’Acadèmia Valenciana de la llengua. I una volta més, uns quants ajuntaments, entre els quals destaca el de Dénia, i algunes entitats, a més de la nòmina creixent d’estudiosos, cantautors i lectors en general s’han...
Quan el doctor Roig (don Jaume) es divertia
, Volia escriure avui, reprenent el fil del pòdcast anterior, sobre el doctor Roig, don Jaume, com l’anomenava Joan Fuster en aquella carta que citava, i glossar alguna tirallonga de noves rimades en què el metge malparlava de les dones, seguint la tradició misògina...
Una carta amb humor: Fuster, Sanchis Guarner i el doctor Roig
" Llegir la correspondència privada d’altri és, en principi, una intromissió, perillosa i no sempre legítima, en la intimitat de les persones. Tanmateix hi ha escriptors que prenen consciència que les seues cartes van més enllà del destinatari...
El feminisme no és un valor literari. Dir, bé, la solitud sí. (i II)
Parlant del personatge del pastor Gaietà de la novel·la Solitud de Víctor Català, dèiem al pòdcast anterior que l’etiqueta d’ecologista, de feminista o de catòlic no contituïa en si mateixa cap valor literari. Però abans de tornar al pastor, convindria recordar com va...
El feminisme no és un valor literari. Dir, bé, la solitud sí. (I)
Diem que el feminisme, com el comunisme, l’homofòbia, l’homosexulitat o qualsevol altre component ideològic no constitueixen en si mateixos cap valor literari perquè la literatura és una altra cosa de ben diferent. Ras i curt, la literatura és sense entrar en detalls...