Tomàs Llopis
Tomàs Llopis i Guardiola, Beniarbeig (1954), es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat malgrat que darrerament ha sofert massa transformacions. Als nou anys va iniciar l’aventura d’estudiar a l’Institut de Batxillerat «Històriador Chabàs» de Dénia.
ALTRES INFORMACIONS
Vídeo de la presentació de Cremareu aquesta carta a l’Octubre CCC el dia 1 de febrer de 2024, amb la participació de Núria Cadenes, Antoni Furió i l’autor: https://tomasllopis.cat/questionar-la-universitat-video/https://youtu.be/lHNE4I-p6Fs
VALL NOU
Vall Nou és un indret de la Platja d’Oliva, fitant amb la Platja de Dénia, envoltat entre altres per la urbanització d’Oliva Nova Golf i l’expansió de les instal·lacions de l’Hípica a més d’altres regulacions urbanístiques agressives amb l’entorn natural. Tanmateix Vall Nou és l’únic paratge que conserva les formes tradicionals d’estiueig i de conreu de la terra, en un paisatge inalterat de rius, de sèquies i de vegetació. L’associació que defensa aquest lloc m’ha demanat suport i he escrit el text que podeu llegir i escoltar picant en aquest enllaç al meu blog: https://almussai.blogspot.com/2024/12/vall-nou-levitern-paradis.html .
Últimes obres
Últims programes “Amb veus d’altri”
Sota sospita per manca de fe
Curiosament, un cadàver en la ficció, o millor encara un assassinat, és un dels esquers més atractius per a l’atenció del gran públic. Arribar a descobrir el nom de l’assassí i les circumstàncies en què ocorregué el crim és un joc difícilment renunciable per a molta...
Ara que venen Sant Vicent i Sant Jordi
De xiquet m’agradava escoltar els meus majors quan contaven miracles de Sant Vicent. Ho feien amb gràcia, amb una ironia mig crèdula i mig jocosa, però festiva sempre. Moltes voltes vaig sentir contar, per exemple, que anava el sant per València i va veure un obrer...
No poseu candeles al diable
A poc a poc, al llarg d’aquesta sèrie de notes, se’m van quedant temes pendents i carpetes mig obertes que hauria de reprendre i anar completant algun dia. Per exemple, moltes voltes parle de llengua i sobretot de la llengua medieval; de certs arcaismes que ixen als...
Amb lleugers tocs d’un grotesc espriuà, potser s’entendria millor la rovirada
“Feliç qui arriba a vell i no ha de penedir-se del seu passat”. La frase, no sé si l’ha dita ningú abans, m’ha despertat de matinada com un lladre que t’assalta, just l’endemà de la publicació dels resultats de l’anomenada Consulta del conseller Rovira sobre la...
De quan “anar als Orats” no era cosa de bojos, ni l’oradura d’elogiar els diners.
Hi ha una família, a la qual em vaig afegir ja fa molt de temps, que té una tradició ben inusual i sorprenent. Conten els membres d’aquesta família que allà pels anys cinquanta del segle passat passaven l’estiu en una caseta de les poques que hi havia llavors a la...
No era un captaire, sinó Ulisses
Fa uns dies vaig participar com a conductor en la primera sessió d’un club de lectura intitulat “Clàssics a mà”, que té lloc al Centre Octubre de València. La iniciativa naix d’una llibreria, situada als baixos d’aquest mateix edifici, i d’alguns amics de...