Tomàs Llopis
Tomàs Llopis i Guardiola, Beniarbeig (1954), es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat malgrat que darrerament ha sofert massa transformacions. Als nou anys va iniciar l’aventura d’estudiar a l’Institut de Batxillerat «Històriador Chabàs» de Dénia.
NOTES DE L'AGENDA
23 de gener. 19 h. Presentació de Tabernacle, de Carles Mulet, amb l’autor. Biblioteca Pública “Carmen Alemany”. Passeig Cervantes, Pego.
-o0o-
20 de febrer. 19 h. Presentació d’Ingrata pàtria, de Martí Domínguez. Seu de l’AC Ocell. c/ Roser, 42. Ondara
ALTRES INFORMACIONS
MANIFEST PERSONAL “LA MEUA LLENGUA I JO, EN DEFENSA PRÒPIA”
Juntament amb altres escriptors de la Marina Alta, la CAPPEV em va convidar a fer un manifest en defensa de la llengua, amb motiu de la Trobada d’Escoles en valencià 2025. Us deixe ací el meu text juntament amb una lectura pròpia: https://almussai.blogspot.com/2025/05/la-meua-llengua-i-jo-en-defensa-propia.html
PRESENTACIÓ DE CREMAREU AQUESTA CARTA
Vídeo de la presentació de Cremareu aquesta carta a l’Octubre CCC el dia 1 de febrer de 2024, amb la participació de Núria Cadenes, Antoni Furió i l’autor: https://tomasllopis.cat/questionar-la-universitat-video/https://youtu.be/lHNE4I-p6Fs
Últimes obres
Últims programes “Amb veus d’altri”
750 anys de moros i cristians I. Jaume I i Al-Azraq
L’any 2026 que encetem és el 750è després de les morts d’Al-Azraq i de Jaume I. Resulta cridaner però és cert que els dos enemics irreconciliables van morir el mateix any, el primer a Alcoi, al camp de batalla, al barranc que du aquest nom precisament, i el segon al...
Ausiàs March. Anatomia dels cors complexos
El passat dos de desembre vaig participar en «Clàssics a mà», un club de lectura organitzat per la llibreria Fan Set de València, que té com a objectiu fomentar la lectura dels clàssics que voldríem llegir i no llegim perquè precisament «clàssic» sembla, només,...
La dreta figura de Francesc de Vinatea
Si vostès van per València i passen per la plaça dita oficialment de l’Ajuntament, jo preferisc dir-li, com se li va dir en un temps d’esperança «del País Valencià» perquè aspiràvem i aspirem a una veritable autonomia i a una modernitat que l’immobilisme sobretot de...
De Madrid? Ni madur ni podrit. Tararit!
Escric aquesta nota quasi immediatament després que el molt poc honorable Mazón ha dimitit i mentre els agorers, endevins i analistes professionals fan travesses sobre les escasses alternatives successòries a la corona de la Generalitat. Però el fet cert és que dos...
I si només fos una paràbola?
No sé quants llibres he llegit de Stefan Zweig, de segur que un bon grapat però no m’acoste, ni de lluny, a abastar la seua extensa bibliografia. I com que la lectura de Zweig sempre garanteix estones plaents, una bona prosa, un estil ben treballat, una sòlida ...
I si fórem nosaltres, els descoberts?
Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda en què el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aquest començament tan conegut, escrit així, en català, no és cap vel·leitat...