Tomàs Llopis

Confesse que la meua biblioteca és un caos, ara mateix. Són circumstàncies subsanables de la vida, que no sempre és plàcida i ordenada. Tanmateix, amb una exactitud aproximada sé trobar els llibres que vull en aquell cafarnaüm rebolicat  —i perdoneu-me la redundància—...

És el dia dels Innocents, quan escric açò, i no puc saber quin dia ho podran vostès escoltar a Ràdio Pego per primera volta, a causa de les vacances nadalenques, però açò que comentaré no és cap innocentada —ja m’agradaria—: des d’ahir corre la notícia que el...

Segurament, per a la majoria de la gent, Arnau de Vilanova és un hospital. Passa això quan tenim una escola que ensenya la història sense ni tan sols preguntar, com fa l’omnipresent senyor Google, si pot usar la nostra localització, és a dir la nostra condició de...

Una veu autoritzada va gosar afirmar que la rosa, sense la literatura que li ha caigut damunt, no passaria de ser una col petita. Contra això, podríem afirmar que algun mèrit deu tenir la rosa per a merèixer l’atenció de poetes i no poetes. De la mateixa manera,...

És un tòpic que la literatura actua com a termòmetre i com a ressò dels vaivens de la societat. Els poemes, les novel·les, el teatre i a voltes els assajos tendeixen a reflectir les maneres i els sentiments que es viuen al carrer. De fet, tot indica que és un peix que...

Darrerament i segurament per un bon talló de temps sentirem paraules amb el sentit trabucat, “il·legítim”, “colpista” colp d’estat”, etc. fruit de l’enrabiada retòrica d’uns grups polítics perfectament identificats. I la recomanació és clara: convé usar els mots...