Ho sap tothom i és profecia. Bon Nadal

Ho sap tothom i és profecia. Bon Nadal

Una veu autoritzada va gosar afirmar que la rosa, sense la literatura que li ha caigut damunt, no passaria de ser una col petita. Contra això, podríem afirmar que algun mèrit deu tenir la rosa per a merèixer l’atenció de poetes i no poetes. De la mateixa manera,...
El Nadal dels pobres

El Nadal dels pobres

És un tòpic que la literatura actua com a termòmetre i com a ressò dels vaivens de la societat. Els poemes, les novel·les, el teatre i a voltes els assajos tendeixen a reflectir les maneres i els sentiments que es viuen al carrer. De fet, tot indica que és un peix que...
El poeta que salvà els mots

El poeta que salvà els mots

Darrerament i segurament per un bon talló de temps sentirem paraules amb el sentit trabucat, “il·legítim”, “colpista” colp d’estat”, etc. fruit de l’enrabiada retòrica d’uns grups polítics perfectament identificats. I la recomanació és clara: convé usar els mots...
La venjança de Dante

La venjança de Dante

Diuen que la política és lletja. Però la política també pot ser un art, per exemple, segons va escriure Fuster, el de “convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home”. En sentit contrari, més perversament, més malèvolament,...
Qüestionar la universitat

Qüestionar la universitat

Parlàvem en un programa anterior del perill que suposava desconfiar de la universitat com a dipositària legítima del coneixement humà. És clar que en aquella intervenció, vam comentar una veu que representava una opinió personal, coincident, això sí, amb certs sectors...
“M’adrece a les ‘oientes’”

“M’adrece a les ‘oientes’”

El conegut programa d’À Punt Podríem fer-ho millor té un llibre d’estil ben particular, si és que en té. De fet em crida l’atenció que una certa locutora, el nom de la qual no vull esbrinar, “s’adreça a les oientes”. Jo, quan ho he sentit per enèsima volta, dit...