Amb veus d’altri
Curiosament, un cadàver en la ficció, o millor encara un assassinat, és un dels esquers més atractius per a l’atenció del gran públic. Arribar a descobrir el nom de l’assassí i les circumstàncies en què ocorregué el crim és un joc difícilment renunciable per a molta...
Amb veus d’altri
De xiquet m’agradava escoltar els meus majors quan contaven miracles de Sant Vicent. Ho feien amb gràcia, amb una ironia mig crèdula i mig jocosa, però festiva sempre. Moltes voltes vaig sentir contar, per exemple, que anava el sant per València i va veure un obrer...
Amb veus d’altri
A poc a poc, al llarg d’aquesta sèrie de notes, se’m van quedant temes pendents i carpetes mig obertes que hauria de reprendre i anar completant algun dia. Per exemple, moltes voltes parle de llengua i sobretot de la llengua medieval; de certs arcaismes que ixen als...
Amb veus d’altri
“Feliç qui arriba a vell i no ha de penedir-se del seu passat”. La frase, no sé si l’ha dita ningú abans, m’ha despertat de matinada com un lladre que t’assalta, just l’endemà de la publicació dels resultats de l’anomenada Consulta del conseller Rovira sobre la...
Amb veus d’altri
Hi ha una família, a la qual em vaig afegir ja fa molt de temps, que té una tradició ben inusual i sorprenent. Conten els membres d’aquesta família que allà pels anys cinquanta del segle passat passaven l’estiu en una caseta de les poques que hi havia llavors a la...
