Tomàs Llopis
Tomàs Llopis i Guardiola, Beniarbeig (1954), es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat malgrat que darrerament ha sofert massa transformacions. Als nou anys va iniciar l’aventura d’estudiar a l’Institut de Batxillerat «Històriador Chabàs» de Dénia.
NOTES DE L'AGENDA
13 de maig. 19 h: Presentació de Llegendes i rondalles, de Daniel Rangil. Biblioteca Pública “Carmen Alemany”. Pego
ALTRES INFORMACIONS
DARRERS ESCRITS EN ALTRES LLOCS
Nota al Blog L’Almussai sobre “Richard Wagner a Beniarbeig. Concert de l’Orquestra de la Marina Alta”. Diumenge 19 d’abril. 19 h.: https://almussai.blogspot.com/2026/04/richard-wagner-beniarbeig.html
MANIFEST PERSONAL “LA MEUA LLENGUA I JO, EN DEFENSA PRÒPIA”
Juntament amb altres escriptors de la Marina Alta, la CAPPEV em va convidar a fer un manifest en defensa de la llengua, amb motiu de la Trobada d’Escoles en valencià 2025. Us deixe ací el meu text juntament amb una lectura pròpia: https://almussai.blogspot.com/2025/05/la-meua-llengua-i-jo-en-defensa-propia.html
Últimes obres
Últims programes “Amb veus d’altri”
Ara que venen Sant Vicent i Sant Jordi
De xiquet m’agradava escoltar els meus majors quan contaven miracles de Sant Vicent. Ho feien amb gràcia, amb una ironia mig crèdula i mig jocosa, però festiva sempre. Moltes voltes vaig sentir contar, per exemple, que anava el sant per València i va veure un obrer...
No poseu candeles al diable
A poc a poc, al llarg d’aquesta sèrie de notes, se’m van quedant temes pendents i carpetes mig obertes que hauria de reprendre i anar completant algun dia. Per exemple, moltes voltes parle de llengua i sobretot de la llengua medieval; de certs arcaismes que ixen als...
Amb lleugers tocs d’un grotesc espriuà, potser s’entendria millor la rovirada
“Feliç qui arriba a vell i no ha de penedir-se del seu passat”. La frase, no sé si l’ha dita ningú abans, m’ha despertat de matinada com un lladre que t’assalta, just l’endemà de la publicació dels resultats de l’anomenada Consulta del conseller Rovira sobre la...
De quan “anar als Orats” no era cosa de bojos, ni l’oradura d’elogiar els diners.
Hi ha una família, a la qual em vaig afegir ja fa molt de temps, que té una tradició ben inusual i sorprenent. Conten els membres d’aquesta família que allà pels anys cinquanta del segle passat passaven l’estiu en una caseta de les poques que hi havia llavors a la...
No era un captaire, sinó Ulisses
Fa uns dies vaig participar com a conductor en la primera sessió d’un club de lectura intitulat “Clàssics a mà”, que té lloc al Centre Octubre de València. La iniciativa naix d’una llibreria, situada als baixos d’aquest mateix edifici, i d’alguns amics de...
Un sentiment de poble en poble (contra l’enganyosa “llibertat”)
El proppassat dia 13 de gener vaig assistir a Pego a una reunió informativa, que no vull deixar de comentar, sobre la malanomenada Llei de Llibertat Educativa. Unes dues-centes persones omplien la sala. Tanta assistència confirma la preocupació que ha despertat la...