Contra les aules

Contra les aules

Pròleg Durant més de trenta-cinc anys he «professat» la literatura, el meu ofici ha estat ensenyar-ne, i aquesta és la meua única autoritat. Però sense eixir de les accepcions de «professar» que recull el diccionari, crec que he fet alguna cosa més: la literatura ha...
Hi ha morts que pesen cent anys

Hi ha morts que pesen cent anys

El foc s’alimentà aquell dia dels encenalls de la memòria. Després d’un dia de flames, el capvespre es tenyí de vermell calent i només l’espetec de les brases trencava el silenci fins que sols quedà el fum i més tard la cendra freda i eixuta. I allò que havia estat...
Indòmit

Indòmit

València, 23 de febrer de 1523 Dues hores després del migdia, el so planyívol de la mort començà un llarg periple de campanar en campanar i d’hora en hora per totes les parròquies i convents de València; i així havia de ser fins ben entrada la nit quan el difunt ja...
Les volves d’aquella neu

Les volves d’aquella neu

El primer dissabte després de la mort de Jaume, feia un dia esplèndid que ja anunciava la primavera. A les nou del matí, Marc va eixir de casa, amb la motxilla i l’esmorzar, i emprengué, sol, el camí del Tossal Gros, havia canviat d’idea: passaria el matí a la borja....
Lluc

Lluc

Ara ja sóc vell i em passe els dies i bona part de les nits endormiscat a la catifa, al costat del meu amo. Li faig companyia i estic a l’aguait per si passa res, però ja sordege i hi veig ben poc. Aquestes són les meues memòries, les memòries d’un gos afortunat....

Palau de cendra

Olor de terra humida, de mars distants el so,de pors i de creences, de somnis i palmeres,tinc un palau de cendra i branquillons al vent. Tinc la pell esclava de tendreses,fulles que van anar caient a l’abrigallintens de la memòria. De mars distants el so. Les...