—Els lectors han començat a fer el boca-orella amb la vostra novel·la i a fer-ne el paral·lelisme.
—Jo estic molt sorprès d’això que ha passat. He treballat amb la màxima dedicació i rigor possibles, però no pensava en els efectes que produiria en els lectors. Ni tan sols sabia què en faria, del llibre, ni tampoc tenia previst de presentar-lo als premis Octubre quan l’escrivia.
—Potser el llibre ens fa evident que no podem entendre el País Valencià d’avui sense mirar i entendre què va passar-hi al segle XVII.
—Aquesta és la tesi del Fuster. I és veritat, quan veus tot això que ha passat. I et preguntes per què els valencians són “mollets”, més febles que els catalans, no tan combatius. Tenim poca traça a plantar cara al poder. I per què? Potser perquè hem anat rebent des de la Primera Germania fins avui. I tot això arranca des de les Germanies.
(Montserrat Serra: «Tomàs Llopis: “Jo soc optimista, hem patit tantíssim, que pense que guanyarem”», VilaWeb, 14 de maig del 2013.