L’últim premi Octubre de narrativa, el beniarbegí Tomàs Llopis, és un home compromès amb la cultura i amb el seu país. És mestre a l’institut Enric Valor de Pego, poeta, rapsoda i, d’uns anys ençà, novel·lista. Hi ha morts que pesen cent anys és la seua segona obra en prosa i li ha valgut el prestigiós guardó literari atorgat a València. En aquesta novel·la, Llopis es remunta al convuls segle XVII per contar la història d’una nissaga de Beniarbeig en aquells temps d’abusos senyorials, revoltes camperoles i bandolerisme que seguiren a l’expulsió dels moriscos.
—La història dels Facadell de Beniarbeig té lloc fa més de 300 anys, però pot ser que els morts, en aquest cas, encara pesen?
—És la memòria històrica i la memòria col·lectiva. D’alguna manera, un dels objectius quan escrius una novel·la històrica és recordar el passat perquè moltes voltes contesta als interrogants del present. Per què som com som? Segurament perquè portem un pes de la història, conscient o inconscient. Cal que el novel·lista busque i redescobrisca eixa base històrica. Els morts pesen moltíssim.
(Tomàs Llopis: “Ara també és temps de bandolerisme”, La Marina Plaza, 13 de juny del 2013)
EN LÍNIA: https://lamarinaplaza.com/2013/06/13/tomas-llopis-ara-tambe-es-temps-de-bandolerisme/