Tomàs Llopis

Tomàs Llopis i Guardiola, Beniarbeig (1954), es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat malgrat que darrerament ha sofert massa transformacions. Als nou anys va iniciar l’aventura d’estudiar a l’Institut de Batxillerat «Històriador Chabàs» de Dénia.

ALTRES INFORMACIONS

Vídeo de la presentació de Cremareu aquesta carta a l’Octubre CCC el dia 1 de febrer de 2024, amb la participació de Núria Cadenes, Antoni Furió i l’autor: https://tomasllopis.cat/questionar-la-universitat-video/https://youtu.be/lHNE4I-p6Fs

 

Últimes obres

Últims programes “Amb veus d’altri”

Carnestoltes a Bearn i ací

Carnestoltes a Bearn i ací

És dissabte de carnestoltes a les cinc de la vesprada i fa un ventet fresquet, normal per a l’època, per fi, enguany; se senten músiques a la vora d’un escenari i passe per davant d’un bar on veig els primers disfressats. Comença la disbauxa i m’assalta el record de...

Un món del revés o la marcianada de don Marciano

Un món del revés o la marcianada de don Marciano

No voldria perdre el temps, ni fer-los perdre a vostès ni un minut, amb el tema que origina aquesta nota. La premsa ha publicat que el coneixement del valencià puntuarà menys que el coneixement del letó, l’hongarès, el polonès i unes quantes llengües més, per a...

I si parlem d’amor? (I)

I si parlem d’amor? (I)

Quan algú em va dir fa molts anys que la immensa majoria de la literatura parla de la mort o de l’amor, em vaig quedar pensant un moment i de seguida li vaig donar la raó. Les passions humanes, tant les pors com els plaers essencials, són ben simples. I és precisament...

Plantem cara, de Joan Solà

Plantem cara, de Joan Solà

Confesse que la meua biblioteca és un caos, ara mateix. Són circumstàncies subsanables de la vida, que no sempre és plàcida i ordenada. Tanmateix, amb una exactitud aproximada sé trobar els llibres que vull en aquell cafarnaüm rebolicat  —i perdoneu-me la redundància—...

Eixa cosa que es diu “valencià”

Eixa cosa que es diu “valencià”

És el dia dels Innocents, quan escric açò, i no puc saber quin dia ho podran vostès escoltar a Ràdio Pego per primera volta, a causa de les vacances nadalenques, però açò que comentaré no és cap innocentada —ja m’agradaria—: des d’ahir corre la notícia que el...

Arnau de Vilanova o l’art endevinatori

Arnau de Vilanova o l’art endevinatori

Segurament, per a la majoria de la gent, Arnau de Vilanova és un hospital. Passa això quan tenim una escola que ensenya la història sense ni tan sols preguntar, com fa l’omnipresent senyor Google, si pot usar la nostra localització, és a dir la nostra condició de...